Projecte format per una pel·lícula de ficció (Les dues vides d’Andrés Rabadán), i per un documental (El perdón) que sorgeix de la figura de l’Andrés Rabadán, una persona que actualment està internat a la presó Model de Barcelona, a la unitat de psiquiatria, per haver comès uns crims molt impactants l’any 1994: el descarrilament de tres trens i la mort del pare amb una ballesta.
Per què dues obres i no una?
Perquè el propi posicionament sobre dues línies argumentals demanaven tractaments diferenciats:
D’una banda demanava una indagació en el més profund de la ment i de l’ànima i en els secrets que amagava el cas per poder-se formar-se una opinió pròpia.
De l’altra, l’Andrés es va enamorar i l’amor va sorgir com una força motriu capaç de fer-lo enfrontar als propis conflictes. Aquest procés requeria una articulació estructural que només es podia abordar des de la ficció.
Així doncs, el resultat final d’aquest procés són dues obres que, si bé estan ubicades en el marc del mateix cas, són perfectament complementàries i s’articulen entre elles per configurar un tot.
LAS 2 VIDAS DE ANDRÉS RABADÁN
